L’església, dedicada al patró de la ciutat, sant Bartomeu, juntament amb els sants Abdó i Senén, va començar a construir-se el 25 de maig de 1724 i es va acabar el 9 d’octubre de 1743. Aquesta és una edificació nova que va substituir l’anterior església, de la qual es conserva poca informació, encara que en la carta pobla de 1236 ja es mencionava.
L’edificació del nou temple al segle XVIII va obligar a l’enderrocament de l’antic i van aprofitar part de les murades. Es tracta d’una arquitectura pròpia de l’última fase del barroc, amb torre-campanar octogonal sense remat i separada de l’església. A excepció de la façana i de certs elements pictòrics, és d’una gran sobrietat i respon a un dels tipus de més gran tradició constructiva a la Comunitat Valenciana.
La façana, de pedra llaurada, serveix de marc a una monumental portalada barroca de dos cossos flanquejats per esveltes columnes salomòniques exemptes. Tot el conjunt artístic de la portada està enriquit amb una ornamentació barroca abundant i d’acurada execució.
A la part dreta de l’església tenim el campanar. És una construcció octogonal i exempta, construïda amb grans blocs de pedra llaurada entre els anys 1724 i 1743, realitzat pel mestre Vicent Carbó. Aproximadament fa 38 metres. A més, té quatre cossos molt massissats, els tres primers i el quart amb un finestral estilitzat de mig punt en cada cara, on estan instal·lades les 8 campanes que el componen. El pes oscil·la entre els 107 kg i els 1001 kg, més d’una tona! A aquesta última li hem posat nom i es diu la Gran. Per acabar, també veuràs que hi ha un rellotge en ús.
A l’interior, el temple té una sola nau amb creuer i capelles. Diversos arcs són els que comuniquen aquestes capelles i els donen un aspecte de naus laterals.
Per últim, destaquem el retaule de la Mare de Déu del Remei, una pintura amb la Mare de Déu i el Jesuset assegut al tro, rodejats per diferents sants. Aquesta obra d’art s’atribueix a l’artista Vicente Macip de l’escola de Juan de Juanes.
