
Poblat Iber del Puig de la Nau

El Puig de la Nau és una petita muntanya que està situada al nord del terme municipal de Benicarló, vora el llit del barranc d’Aiguadoliva, el qual serveix de límit natural entre el territori de Vinaròs i el de Benicarló. En la vessant est d’aquesta muntanya, a una altura que oscil·la entre els 95 i 110 m sobre el nivell del mar, hi ha restes d’un antic poblat que daten del segle V a. de C. i que, presumiblement, constitueixen l’origen del poblament d’aquesta plana litoral en què es troba l’actual ciutat de Benicarló.
El Poblat del Puig de la Nau és del tipus denominat de vessant, amb alguns carrers de traçat horitzontal que es van adaptant al relleu de la muntanya, i altres que pugen cap a la part alta on es troba la muralla. El més destacable que s’observa en l’actualitat són les altes parets dels vells habitatges, testimoni de la més antiga cultura urbana que es va desenvolupar en territori benicarlando.
Cal remarcar l’excel·lent conservació de les parets dels habitatges, que assoleixen els dos metres d’altura, i la perfecta conservació de l’arquitectura defensiva amb les muralles, la porta d’entrada a la població, i les torres amb altures que superen els dos metres i mig en algunes zones.
Les diverses campanyes d’excavació en el Puig de la Nau, denoten una superposició d’hàbitats la cronologia dels quals abraça des del final de l’edat de bronze i principis de l’edat de ferro, fins al període de plenitud de la cultura ibèrica, és a dir, des del s. VIII fins al V o inicis del IV a. de C. A aquest últim moment al·ludit correspon l’època de major esplendor del poblat; s’hi conserven les restes d’habitatges que romanen encara en peu, així com moltíssims materials arqueològics que han anat apareixent en el transcurs de les excavacions efectuades en el jaciment.
Alguns d’aquests materials i la seua presència en el poblat manifesten una important relació dels seus habitants, almenys de caràcter comercial, amb gent procedent de l’àmbit colonial mediterrani: fenicis, púnics i grecs. De la influència cultural d’aquests pobles va esclatar la que coneixem com cultura ibèrica, els moments de major auge econòmic i cultural de la qual es corresponen, tal com apuntàvem abans, amb els s. V-IV a. de C.
El seu excel·lent estat de conservació, les característiques urbanístiques i la robustesa de les construccions el converteixen en un dels més rellevants de la Comunitat Valenciana.
El poblat ibèric es pot visitar tot l’any. Les visites cal concertar-les prèviament al MUCBE: