Cent anys després de la desaparició del vi Carlon, un grup d’emprenedors es reuneixen per a tornar-li la seua merescuda posició dins de la cultura vitivinícola del Maestrat. El celler benicarlando recull el raïm de les seues vinyes de Benicarló, Vinaròs, Peníscola i Càlig, i elabora el vi de la forma més ecològica, intentant imitar les condicions en les que es produïa durant els seus segles d’esplendor. Una idea que va més enllà de recuperar el vi Carlon com a element cultural benicarlando, sinó també convertir-lo de nou en un referent econòmic de la comarca.

El projecte de recuperació del vi Carlon s’inicia el 2012 a instàncies de l’alcalde d’aquell període, Marcelino Domingo, i un historiador, Joan C. Martí. Per a assegurar l’èxit i la permanència en el temps es va pensar a incorporar agricultors del municipi que volgueren implicar-se en un procés que ja llavors es preveia llarg i complicat. Avui dia són 7 productors locals sota una mateixa marca els que estan produint unes 15.000 botelles de vi Carlon a l’any.

Per què el nostre vi Carlon és tan especial

El clima mediterrani i les seues característiques geològiques converteixen la zona del Maestrat en un lloc idoni per al cultiu de la vinya, sent Benicarló i la seua plana, avui dia, l’únic lloc de la Comunitat Valenciana on podem trobar-lo a nivell de costa.

Avui sabem que a tota la zona compresa entre la Serra d’Irta al sud, el Montsià al nord i les planes altes del Maestrat interior, a certa profunditat del sòl hi ha un nivell nodulós amb matriu sorrenca-argilosa que indica condicions d’entollament estacional. El seu aspecte és inconfusible, i localment se li anomena cervell de gat.

Eixa roca crea una crosta que fa que la vinya que creix sobre ella tinga menys disponibilitat d’aigua, la terra siga més pobre i les arrels no aprofundisquen tant al sòl (com en tots els casos dels millors vins del món, com Burdeus o Borgonya), la qual cosa millora el contingut en alcohol i el gust.

A més a més, el vi Carlon té més contingut en àcid tartàric, una molècula que ajuda a revelar els gustos propis del raïm i dóna la frescor a la boca en beure el vi.

Eixes són les raons per les quals el vi Carlon s’exportava tant: millorava els cupatges a d’altres regions. Per exemple, al s. XIX els vins de Bordeus mancaven de vigor (pobres en alcohol), i els caldos bordelesos patien caiguda de demanda per eixa causa. Aleshores, en exportar-se a Anglaterra, entre 1870 i 1930 se’ls practicava l’anomenat “travail a l’anglaise” (treball a l’anglesa): segons la recepta, a una bóta de claret bordelès se li afegia una ampolla d’aiguardent, dos litres de most blanc sense fermentar i trenta litres de vi de Benicarló. Quasi res!

El vi Carlon s’elabora principalment amb raïm de la varietat garnatxa, concretament garnatxa negra, i amb altres com macabeu, carinyena, syrah o monastrell. Són algunes de les varietats amb les que es creu s’elaborava també en èpoques antigues.