Quatre Cantons és la forma popular amb què es coneix l’encreuament entre les dos principals vies del centre històric de Benicarló: els carrers Major i de Sant Joan. I és que durant l’Edat Mitjana, des d’aquí eren visibles les quatre portes que donaven accés a través de les murades de la ciutat, ubicades en els quatre punts cardinals: la del Grau o de la Mar, la de Càlig, la de Peníscola i la de Vinaròs.

Anecdotari

Al carrer que dona a la mar, en la paret d’un edifici de grans dimensions, trobem un escut desgastat pertanyent a la família dels Sans. Aquesta família de la noblesa benicarlanda es va unir el 1667 amb els Lleons de València. Damunt la llinda de la porta, trobem el seu escut nobiliari tallat en pedra.

I també, just en la cantonada davant de l’Edifici Gòtic, tenim l’anomenat Escut de Patet, la presència del qual a Benicarló no està resolta. Però sembla que podria relacionar-se amb Fra Ramon Patet, mestre de l’Orde del Temple, qui va assetjar el castell d’Alcalà de Xivert després de la rendició de Borriana i la conquesta de Peníscola, totes dos fites el 1233. Els rams podrien representar el nom patronímic de Ramon i les aus, que podrien ser dos ànecs, es relacionarien amb el cognom Patet.

Però l’anècdota més bona és aquesta. El carrer Major de Benicarló va formar part de l’eix circulatori de la Nacional 340 entre València i Barcelona. I per ací va passar el comboi que, al maig de 1938, durant la Guerra Civil, intentava allunyar del front de Madrid un centenar de les obres més preuades del Museu del Prado. Quan l’aviació nazi va començar a llançar bombes incendiàries sobre la capital, assetjada per les tropes franquistes, el govern de la Segona República es va afanyar a enviar-les a València, nova seu del govern. Des d’ací, les obres viatjarien novament fins a Barcelona, i després fins a Ginebra.

En el trasllat entre València i Barcelona, al seu pas per Benicarló, es van deteriorar algunes d’aquestes obres. Ben conegut és l’incident que van patir en aquest carrer les obres El dos de Maig o La càrrega dels mamelucs i Els afusellaments del tres de maig de Francisco de Goya. El camió que transportava el llenç va fregar amb un balcó danyat per l’atac de l’artilleria nacional i li va caure al damunt. El llenç més afectat va ser La càrrega dels mamelucs. Atès que les pintures eren traslladades en els seus bastidors, en caixes de fusta sense enrotllar, l’obra de Goya va patir l’impacte i es va esgarrar en 18 fragments. El 2008, les zones afectades foren restaurades.