Breu història de Benicarló
El poblament més antic conegut a Benicarló és el Poblat Ibèric del Puig. Els vestigis més primitius que s’hi ha trobat remunten el seu origen a l’època final del bronze o inicis del ferro antic (s. VIII a. de C.).
L’origen del Benicarló actual seria, tanmateix, una xicoteta alqueria àrab denominada Benigazló o Benigalzum (ubicada a la zona de la plaça de Sant Bartomeu i el carrer Ample), tot i que el testimoni escrit més antic del qual es té constància data del 1236, la Carta Pobla atorgada per Jaume I amb la denominació de Benicastló. L’any 1396, Benicastló s’emancipa de Peníscola. Durant aquests anys Benicarló ha format part de les ordres del Temple i de Montesa. La seua lleialtat a aquesta darrera ordre durant la Guerra de les Germanies (1519-1523) li val per a obtindre el títol de vil·la i altres privilegis comercials, així com una fira anual per Sant Bartomeu (origen de les actuals Festes Patronals).
Amb la Reconquesta, Benicarló havia quedat emmurallat, tot i que les muralles van ser destruïdes el 1707 amb la Guerra de Successió. L’any 1838, amb les Guerres Carlines, el general Cabrera va prendre el control de la ciutat durant un parell d’anys. Amb el s. XIX arribaria un dels moments de més auge econòmic per a Benicarló amb la producció i exportació del vi de Carlón. Fruit d’això, al 1883 es forma la Companyia del Port i tres anys després en començarien les obres. Tanmateix, a principis de s. XX, la plaga de la fil·loxera acaba amb tota la vinya.
L’any 1926, el rei Alfons XII dona a Benicarló el títol de ciutat. Després de la Guerra Civil, Benicarló experimenta un gran creixement a causa de la seua forta industrialització.