La Carta de Poblament de Benicarló, de 1236, ja referia l’existència d’abundants vinyes al terme. En eixos moments comencem a trobar evidències clares de la producció de vi a les terres del Maestrat. A la nostra terra castellonenca, sembla que el Cavallers de l’Ordre del Temple, el Templers, en perdre la darrera possessió a Terra Santa (Sant Joan d’Acre) i refugiar-se a Peníscola, li tornen a donar una espenta a l’elaboració de vi, incorporant noves tècniques procedents d’altres parts de la Mediterrània.

A partir de finals del s. XV són abundants les referències al vi Carlon en els documents històrics, on fins i tot es diu que el descobridor d’Amèrica, Cristòfol Colom, el portava a les seues bodegues durant la travessia de l’Atlàntic. El que li permetia aguantar llargs viatges era la elevada quantitat d’alcohol i una marcada acidesa, qualitats que el van fer tan perfecte per a ser distribuït arreu del món.

UN CREIXEMENT IMMENS

Després de la conquesta d’Amèrica, el vi Carlon es convertirà en un dels més exportats i més coneguts del món, gràcies en part a la prohibició de Felip II (1595) de plantar més vinya a les colònies com a mesura per a protegir la producció peninsular, per la qual cosa el vi Carlon va experimentar un creixement sense precedents. La seua producció es va centrar en suplir la demanda americana i en estar a totes les taules de les classes més humils, experimentant un gran auge en països com Argentina, cap a on van emigrar molts benicarlandos segles després. A banda de cap al Nou Món, i a més d’abastir als segles XVI i XVII les Armades del Rei, consta que el vi Carlon es va exportar als llocs més dispars, com Orà, Mazarrón i Almeria al s. XVI; Itàlia, França i Andalusia al s. XVII; Cadis, Màlaga, França, Anglaterra, Odesa i Sebastopol al s. XIX, etc.

La producció no deixava de créixer. L’historiador Viciana diu, al segle XVI, que s’hi produïen “fins a 170.000 càntirs de vins blanc i negre molt bons”. També en aquella època, l’historiador Escolano esmenta ”infinites vinyes”. Al segle XVIII, l’il·lustrat valencià Antoni J. Cavanilles ja xifrava la producció en 225.000 càntirs.

ESPLENDOR AL XIX, HOLOCAUST AL XX

Si hem de destacar una època clau per a la prosperitat del vi Carlon és, sens dubte, entre finals del s. XIX i principis del XX, quan la irrupció de la fil·loxera a països com França va afectar enormement les vinyes europees, traslladant-se molts productors cap a les nostres comarques i aportant els seus coneixements i les seues tècniques als nostres cultius. El vi va marcar una època d’esplendor i de riquesa a Benicarló, arribant a tindre 14 consolats estrangers i produint anualment més de 40.000 hectolitres. Tenim fins i tot notícies de productors benicarlandos amb premis a exposicions internacionals.

En eixe segle extraordinari, el polític progressista i futur ministre espanyol, Pasqual Madoz, descrivia el vi Carlon com a “negre i sec, de molt cos i força”. També, el pintor i historiador castellonenc Bernardo Mundina referia sobre el vi Carlon que havia sigut “des de temps immemorial, el que més fama havia gaudit entre els vins del Regne”.

Una gran espenta per a tota la regió vinícola va ocórrer el 10 de novembre de 1894, quan una firma benicarlanda elaboradora de vins, Pascual Febrer & Hijos (desapareguda), va rebre per part de la Reina Regent i en nom del seu fill el Rei d’Espanya, l’honor de ser nomenats proveïdors de vi de la Casa Reial, sent autoritzats a utilitzar l’escut de les Armes Reials a la seua etiqueta.

L’impuls econòmic durant tota esta època contemporània fou enorme. Gràcies a això, indústries com la de la boteria estigueren actives fins el 1950. Destil·leries i cellers els hi hagué fins el 1940. Inclús la construcció del nou port de Benicarló, entre 1931 i 1944, fou induïda pel comerç del vi, encara que, debut a l’arribada de la fil·loxera a la península Ibèrica a través del port de Tarragona, la conversió de terrenys al regadiu i, per tant, la desaparició de les vinyes, mai no s’arribà a utilitzar per a eixe propòsit.

L’holocaust del vi Carlon havia arribat…Però no per a quedar-s’hi.

Patrimoni benicarlando relacionat amb el vi Carlon

Al poble, Casa Tradicional Benicarlanda

Al port, a les drassanes, Magatzem de la Mar, per on eixia el vi cap a Europa i el món.

Cocons. A les muntanyes, que estaven plenes de vinyes, utilitzaven l’aigua dels cocons per a fer la mescla del sofre.